Pots interactuar amb els objectes i les imatges que trobaràs aquí, i conèixer-ne més informació.
Des dels seus orígens i fins a fa ben poc, el govern de la colònia-sanatori de Fontilles tingué una estructura bicèfala, fortament jerarquitzada i masculina. La titularitat i el govern del sanatori residien en el Patronat, una associació confessional i privada, presidida per l’arquebisbe de València i formada per benefactors de l’alta societat valenciana que vetllaren per que el sanatori funcionara en tot moment baix la inspiració dels principis catòlics. També, per la seua independència enfront del que consideraven com «ingerències» de les administracions públiques, en pretendre supervisar el funcionament d’una institució que era finançada, en part, amb fons públics. El Patronat exercí les seues tasques de direcció i administració a través d’una Junta de Govern, els membres de la qual nomenava i a la qual corresponia la personalitat civil i jurídica de la institució. La seu social de Fontilles s’ubicà inicialment a Gandia, on s’hi celebraren durant molts anys les reunions de la Junta de Govern (de vegades, també a Pego); mentre que les del Patronat eren convocades en la residència del seu president, al palau arquebisbal de València. A aquesta ciutat es traslladà la seu social en 1943.
Allí érem tots iguals. Veus i imatges de les formes d’ajuda mútua i la resistència col·lectiva.
La labor de govern i representació que aquests dos organismes exercien des de fora de Fontilles era complementada amb la direcció executiva i espiritual del sanatori, exercida, intramurs, pel pare-director i els jesuïtes que l’assistien en la seua tasca, tots ells designats pel Provincial de la Província Tarraconense de la Companyia de Jesús. El subdirector era responsable de l’administració, la propaganda i les tasques de manteniment del sanatori, realitzades pel personal laboral contractat i pels mateixos malalts. El director espiritual, per la seua banda, tenia baix la seua competència el treball assistencial dut a terme per les Germanes Terciàries de Sant Francesc i la Immaculada, encapçalades per una Mare Superiora i responsables de la cura corporal dels malalts. Així mateix, ell i ella eren els responsables de gestionar el treball fet per les voluntàries i els voluntaris que residien al sanatori i assistien en totes les tasques de cura i manteniment. La posició jeràrquica del director mèdic fou motiu de nombroses controvèrsies. En depenia la direcció de l’equip mèdic i l’activitat clínica i investigadora del laboratori, a més de l’edició de la Revista de Leprología.
Organigrama de l’estructura de govern del Sanatori de Fontilles, el 1953. Fontilles, 1953, número especial, 10
ORGANITZA Universitat de València Servei de Cultura Universitària / Institut Interuniversitari López Piñero / Palau de Cerveró
COL·LABORA Fundació Fontilles
