La ciutat amagada

A les albors del segle XX, les poblacions que es succeïen al llarg de La Vall de Laguar, a la Marina Alta alacantina, veren aparéixer, no sense recels, els primers edificis d’una nova localitat que acabà prenent el seu nom de la vall on s’hi ubicà. Amagada entre les muntanyes i molt prompte envoltada d’una alta i gruixuda muralla, aquesta nova població situada a la vall de Fontilles cresqué fins a convertir-se en una xicoteta ciutat. Va ser poblada amb persones que venien de llocs que mai no havien pensat abandonar i als quals pocs pogueren tornar. Durant un segle llarg, més de dues mil persones visqueren a Fontilles. Allà hi treballaren i es divertiren, cuidaren i foren cuidades, es recolzaren en el sofriment i hi compartiren les seues esperances. Com a d’altres molts pobles, sí, però unides en aquest cas per un secret comú que les feu diferents de totes les altres.