Pots interactuar amb els objectes i les imatges que trobaràs aquí, i conèixer-ne més informació.
Des dels primers anys quaranta, la Junta de Govern va incorporar noves mesures disciplinàries al reglament de règim intern del Sanatori de Fontilles amb la finalitat de posar límit als excessos dels “malalts díscols i recalcitrants”. Entre aquestes, “tallar de soca-rel els abusos de ràdios personals”. Juan Villalonga, president de la Junta de Govern, informava els lectors de la revista Fontilles que amb una mesura així es perseguia “evitar una cosa molt desagradable, tant com representava tenir les ones lliures perquè els malalts amb les seues ràdios capten les que no era, per cap concepte, convenient que sentissen». Per a aconseguir-ho, la Junta va decidir implantar un sistema d’emissió radiofònica centralitzat i una xarxa d’altaveus, situats en sales, places i punts elevats, que fes arribar la programació a tots els racons del sanatori. Al capdavant de Ràdio Fontilles va estar sobretot el pare Ramon Palau Rodamilans. Les seues programacions consistien en “emissions de caràcter recreatiu, apologètic i informatiu”, destinades a “alegrar i il·lustrar els malalts”. Cap a 1958, la graella diària s’obria a les dotze “amb el res públic de l’Àngelus” i seguia amb la comunicació d’“ordres, avisos i notícies”, a més d’“inundar de música el Sanatori” i transmetre “amens guions radiofònics interpretats per malalts i malaltes”.
El primer estudi de Ràdio Fontilles va ser instal·lat, a finals de 1946, a l’hospedería, al costat de les dependències de direcció i administració del sanatori. La casa Diodo de Madrid va subministrar l’amplificador, els enregistraments previs, el tocadiscos, un receptor de ràdio i un micròfon, que es van instal·lar manualment en un escriptori tipus bureau. D’aquest primer estudi, no se n’ha conservat res. Els aparells exposats daten de l’última etapa de Ràdio Fontilles, en la dècada de 1960. Les emissions eren prèviament gravades en el magnetòfon Akai, on s’enregistrava la música reproduïda en el tocadiscos Dual o les entrevistes, actes religiosos i discursos gravats directament a l’estudi amb el micròfon Ronette o a les dependències del sanatori amb el magnetòfon portàtil Ingra, primer, i amb la gravadora Philips EL 3300, quan va arribar al sanatori, poc després de ser llançada en 1963 com la primera capaç de gravar sobre cintes de casset. Algunes d’aquestes emissions s’han conservat i han permès portar a l’exposició el paisatge sonor del sanatori.
